EINSTEIN CREIA AMB L’EXISTÈNCIA DE L’ABSOLUT

Abril 21, 2008

Potser sorprendrà a molts llegir el títol, però cal remarcar que molts dels cienífics més importants de la història han estat uns fervents religiosos. No és tampoc el cas d’Einstein. De fet, ell creia en una idea molt diferent a la del catolicisme proposat pel Papa. Alhora també s’allunyava del cientifisme radical ateu que ha prevalgut en la ciència durant moltes èpoques. Com tots prejudicis, aquest també s’havia de tenir en compte i Einstein ens ho deixa ben clar en aquest debat.

UN DEBAT A UNA CLASSE DE FÍSICA DEL S.XX

Un professor universitari va posar un repte els seus alumnes amb aquesta pregunta:
– “Deu va crear tot el que existeix?”

Un estudiant va contestar valent:
– Sí, ho va fer.
– Deu ho va crear tot?
– Sí, senyor -va respondre el jove.

El professor va contestar:
– “Si Deu ho va crear tot, aleshores Deu va fer el mal, doncs el mal existeix i sota el precepte de que les nostres obres son un reflex de nosaltres mateixos, llavors Deu és dolent.”

L’estudiant es va quedar callat davant la resposta i el professor, feliç i cofoi d’haver provat una vegada més que la fe cristiana era un mite.

Un altre estudiant va aixecar la mà i va dir:
– Puc fer una pregunta, professor?
El jove es va posar de peu i va preguntar:
– Professor, existeix el fred?
– Quina pregunta es aquesta? Per suposat que existeix. A cas voste no ha tingut mai fred?

El noi va respondre:
– De fet, senyor, el fred no existeix. Segons les lleis de la física, el que considerem fred, en realitat és una absència de calor. “Tot cos o objecte es susceptible d’estudi quan té o transmet energia, la calor és el que fa que aquest cos tingui o transmeti energia. El zero absolut es l’absència total i absoluta de calor, tots els cossos es tornen inerts, incapaços de reaccionar, però el fred no existeix. Hem creat aquest terme per descriure com ens sentim si no tenim calor”.

– I existeix l’obscuritat? -va continuar l’estudiant.
El professor va respondre:
– Per suposat.
L’estudiant va contestar:
– Novament s’equivoca, senyor, l’obscuritat tampoc existeix. L’obscuritat és en realitat absència de llum. La llum es pot estudiar, la obscuritat no, inclòs existeix el prisma de Nichols per descompondre la llum blanca en els varis colors en què esta composta, amb les seves diferents longituds d’ona. L’obscuritat no. Un simple raig de llum, esquinsa les tenebres i il·lumina la superfície on acaba el feix de llum. Com es pot saber quant d’obscur esta un espai determinat? En base a la quantitat de llum present en aquest espai, no es així? Obscuritat és un terme que l’home ha desenvolupat per descriure el que succeeix quan no hi ha llum present.

Finalment, el jove va preguntar al professor:
– Senyor, existeix el mal?
El professor va respondre:
– Per suposat que existeix, com havia dit al principi: veiem violacions, crims i violència en tot el món, aquestes coses són del mal.
En això que l’estudiant va respondre:
– El mal no existeix, senyor, o com a mínim no existeix per si mateix. El mal és simplement l’absència de Déu; és, al igual que els casos anteriors, un terme que l’home ha creat per descriure aquesta absència de Déu. Déu no va crear el mal. No és com la fe o l’amor, que existeixen com existeix la calor i la llum. El mal és el resultat de que la humanitat no tingui a Déu present en els seus cors. És com resulta el fred quan no hi ha calor, o l’obscuritat quan no hi ha llum.

El professor, després d’afirmar amb el cap, va preguntar:
– Com et dius jove?

Albert Einstein, senyor

Aquest és un exemple que prova l’existència de l’Absolut en la nostra vida, tot i que com hem fet a classe tot pot ser discutible i susceptible a debat. Espero que us hagi agradat.

Pau Puigdevall – 1BC