Eudald Carbonell fa una crida a la revolució de l’espècie humana

febrer 20, 2008
DIMARTS, 19/02/2008 – 06:00h (Notícia de Vilaweb)

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i reconegut per les seves investigacions al jaciment d’Atapuerca, acaba de publicar ‘La consciència que crema’ (Ara Llibres). Hi elucubra sobre el present i el futur de l’espècie humana. En aquesta entrevista en vídeo exposa algunes de les idees principals del llibre i crida a revolucionar l’espècie humana perquè sorgeixi l’home nou.

El llibre tanca la sèrie que Carbonell va començar amb ‘Planeta humà’ i que també inclou els títols ‘Encara no som humans’ i ‘El naixement d’una nova consciència’. En aquests llibres hi examina l’evolució dels homínids i de l’home fins als nostres dies. En canvi, a ‘La consciència que crema’ projecta, sobretot, la mirada al futur. Partint del coneixement científic acumulat, Carbonell fa una projecció del futur pròxim i remot de la nostra espècie, comenta la crisi de la família nuclear i apunta que el masclisme pot perjudicar l’evolució futura de l’espècie.Per Carbonell, cal avançar cap a una societat del pensament, que superi la societat del coneixement. Ara, per a arribar-hi cal que, aquest mateix segle, tota la humanitat sigui alfabetitzada. Si no se socialitza ràpidament el coneixement adquirit per la humanitat, si continuen augmentant les desigualtats socials i el consum de manera exponencial, la humanitat pot caure, diu, en un col·lapse, agreujat per factors com el canvi climàtic.

Aquest col·lapse, que podria escaure’s d’ací a vint anys o vint-i-cinc, pot traduir-se en una davallada demogràfica molt important. Carbonell en parla com d’un canvi de fase que va començar amb la revolució industrial i que, amb les dues guerres mundials, va donar algunes pistes de fins on pot arribar. Per evitar el col·lapse, o per superar-lo, si fos el cas, Eudald Carbonell creu que l’home ha de prendre consciència de formar una sola espècie i ha d’actuar en conseqüència, organitzant-se amb lògica i solidaritat, socialitzant el coneixement.

Anuncis

Mor la ximpanzé que sabia parlar amb el llenguatge de signes

Novembre 2, 2007

Washoe, morta als 42 anys, reconeixia 250 senyals creats per a sordmuts

 La ximpanzé Washoe, morta dimarts, en una imatge d'arxiu. Foto:  ARXIU / AP / UNIVERSITAT CENTRAL DE WASHINGTON

La ximpanzé Washoe, morta dimarts, en una imatge d’arxiu. Foto: ARXIU / AP / UNIVERSITAT CENTRAL DE WASHINGTON

IDOYA NOAIN
NOVA YORK

Els estudiosos de la capacitat de comunicació dels primats estan de dol. Dimarts va morir als Estats Units Washoe, una femella ximpanzé que a finals dels anys 60 va entrar en la història i va obrir el debat sobre el tema al convertir-se en el primer d’aquests animals capaç d’aprendre i utilitzar el llenguatge de signes dels sordmuts. Washoe tenia 42 anys i va morir després d’una breu malaltia envoltada “de la seva família i els seus amics més pròxims”, segons un comunicat de l’Institut per a la Comunicació de ximpanzés i humans de la Universitat de Washington.
Washoe va ser capturada el 1965 a l’Àfrica. Va arribar als EUA com a subjecte d’experiments militars de les Forces Aèries, però el 1966 va ser adoptada per Allen i Beatrix Gardner, psicòlegs especialitzats en investigació del coneixement, que la van batejar en honor del comtat de Nevada on vivien.

COM UN NEN SORDMUT

Els Gardner, escèptics d’altres investigacions amb primats que en l’època exploraven la possibilitat que aquests aprenguessin a parlar, van criar Washoe com si fos un nen sordmut, i quan tenia 5 anys ja podia comunicar-se pel llenguatge de signes.
Dos investigadors més, Roger i Deborah Fouts, van rellevar els Gardner en l’atenció de Washoe, que va arribar a controlar més de 250 signes i va ser capaç d’ensenyar el llenguatge a un altre ximpanzé sense intervenció d’humans. Èxits com aquests van representar per a molts una fita i un psicòleg de Harvard, per exemple, va dir quan va saber que Washoe utilitzava els signes d’aigua i ocell al veure un cigne que era comparable “a rebre un SOS de l’espai exterior”.

ESCÈPTICS

Però no tothom estava convençut que la comunicació de Washoe suposés un avenç real en la investigació. Entre ells hi ha el doctor Herbert Terrace, de la Universitat de Columbia, que va estudiar un ximpanzé batejat com a Nim Chimpsky (parodiant Noam Chomsky, crític de la investigació amb animals). Terrace va afirmar que els ximpanzés no aprenien els signes, sinó que es limitaven a imitar.

Deborah Fouts ha explicat que el centre de Washington no buscarà nous ximpanzés per substituir Washoe. “Som abolicionistes –ha dit a un diari de Seattle–. I res pot reemplaçar que visquin a l’Àfrica amb les seves pròpies famílies”.


Els humans som més intel·ligents?

Novembre 2, 2007

Segons els últims estudis realitzats un simi és capaç de fer petites sumes i d’utilitzar eines millor que un nen de dos anys. La diferència és que el nen de dos anys és més intel·ligent perquè a aprés culturalment a interpretar intencions i a imitar als adults en la resolució de problemes.

Aquesta és la notícia:ESTUDIO COMPARADO DE SERES HUMANOS Y MONOS
Los seres humanos somos más inteligentes que los monos porque nos relacionamos mejor

EUROPA PRESS

MADRID.- Un grupo de científicos de varios países (incluidos dos españoles de la Universidad Complutense de Madrid) han realizado un amplio trabajo de campo con monos y humanos de dos años, del que se desprende una interesante conclusión: los hombres somos más inteligentes porque nos relacionamos mejor, y aprendemos de los demás. El estudio ha sustenta un artículo que ha publicado la revista científica ‘Science’.

El Instituto Max Plank de Antropología Evolutiva de Leipzig, Alemania, ha sometido a diversas pruebas a 243 animales. De ellos, 106 fueron chimpancés, 32 orangutanes, y 105 niños humanos de dos años y medio de edad. Los resultados probaron que estos últimos eran más listos, pero sólo en ciertas cosas.

Los niños obtuvieron una puntuación de 74 (sobre 100) frente a 33 de las dos especies de monos en habilidades de comunicación y aprendizaje social. Sin embargo, las puntuaciones fueron similares en lo relativo al conocimiento del mundo físico, como estimación de cantidades, visión espacial o inferencia causal.

Este hallazgo sustenta la idea de que la inteligencia de los seres humanos no se debe a un cerebro más grande, o a una mayor capacidad mental, sino a su capacidad para aprender los unos de los otros. Somos inteligentes porque somos sociables, no al revés.

El trabajo supone una confirmación de la llamada teoría de la ‘inteligencia cultural’. El desarrollo de habilidades socio-cognitivas con las que poder intercambiar información estaría en la base de la inteligencia de los seres humanos. Esas habilidades se desarrollan en edades muy tempranas.


Homes i dones: iguals o diferents?

Octubre 20, 2007

Les diferències entre homes i dones són culturals o naturals? La majoria podem estar d’acord en què físicament els homes i les dones som diferents. Els homes, en la seva majoria, tendeixen a tenir més massa muscular i això els permet fer feines més dures. Genèticament tampoc no som iguals, però només en un 1%.

També els diferents estudis sobre el cervell femení i masculí han demostrat que els dos cervells no són iguals i que les connexions neuronals funcionen diferent en ambdós casos. Louann Brizendine explica a El cerebro femenino que el cervell masculí és un 9% més gran. La mida del cervell però no té res a veure amb la intel·ligència. No vol dir, doncs, que els homes siguin més intel·ligents que les dones. El nombre de cèl·lules cerebrals és la mateixa. El que succeeix és que en les dones aquestes cèl·lules estan agrupades amb més densitat. Algunes petites diferències serien que els homes al tenir més testosterona no estan tan preparats per comunicar-se amb els altres i amb l’entorn. En canvi en el cervell de les dones hi ha més neurones mirall que els permeten tenir més empatia respecte a les emocions dels altres.

Tanmateix, avui en dia les dones ja no són el sexe dèbil. De fet, en èpoques més primitives segurament tampoc ho eren, perquè les dones eren les que es dedicaven a cuidar els nens i a recollir aliments per poder sobreviure mentre els homes anaven de cacera.

És la cultura la que marca més les diferències? El fet que les nenes juguin amb nines i els nens amb cotxes i pilotes és natural o cultural? És veritat que els homes no escolten i les dones no entenen els mapes? Alguns experiments han demostrat que no és la cultura la que determina les preferències i capacitats de les dones i els homes. Amb tot, és la cultura la que ha conduït a la discriminació de la dona i a que no tingui el mateix salari que els homes. És la cultura la que durant molts segles ha determinat els rols diferenciats entre els homes i les dones. Potser ja sigui hora de canviar-ho. Malgrat les petites diferències, els homes i les dones han de ser tractats per igual.

“Las diversas tendencias congénitas se aprecian fàcilmente en la relación infantil con los juguetes. Muchas observaciones y experimentos muestran que los niños y las niñas seleccionan juguetes distintos. Los niños prefieren balones, armas, coches y grúas de juguete, mientras que las niñas prefieren muñecas y juegos tranquilos. Melissa Hines incluso repitó los experimentos con jóvenes cercopitecos, con el mismo resultado: confrontados con una variedad de juguetes, desde muñecas de trapo hasta camiones de plástico, pasando por libros ilustrdoes, los machos preferian juguetes “masculinos” y las hembras los favoritos de llas niñas. […]

Los padres de una niña de tres años a la que habían regalado solo juguetes masculinos, para evitar estereotipos de sexo, descubrieron sorprendidos que la niña acostaba por la noche a los camiones de juguete en la cama y pretendía que estaban durmiendo.” J. Mosterin: La naturaleza humana, pàg. 272