Estem fets per a treballar?

Aquest és el llibre que us vaig comentar a classe: Bon dia Mandra. Estratègies per sobreviure a la feina
de Corinne Maier, Editorial:Edicions 62 Pàgines: 128
“L’art d’escaquejar-se ja té nova Bíblia”, El País “Corinne Maier és l’heroïna de la contracultura” The New York Times
Nº 1 EN VENDES
El llibre que està canviant el món! Assaig d’estar per casa o manual de negocis? Ni una cosa ni l’altra. Bon dia, mandra pretén dir la veritat, tota la veritat, no aquella que alguns ens volen fer creure. Aquí la tenim: avui en dia ja ningú no creu en l’empresa. Per molt que s’amagui, la desconfiança i la desmotivació són pròpies de tots els treballadors del món, que, com a bufons d’una màquina absurda i grotesca, només desitgen una cosa: cobrar el seu sou a final de mes. I si la realitat és aquesta, aleshores què cal fer? Sobretot, RES!, afirma aquest llibre. Sigueu individualistes i ineficaços i feu el mínim possible mentre esperem que tot això s’enfonsi aviat. Bon dia, mandra només té un objectiu clar: desmoralitzar-vos, en el sentit de fer-vos perdre la moral. Us ajudarà a no tenir cap mena d’escrúpol en la vostra feina i a servir-vos de l’empresa en la qual treballeu, ja que fins ara ha estat ella la que s’ha servit de vosaltres. Cínic i provocador, aquest llibre descriu la realitat actual del món laboral i estableix una estratègia de supervivència en un món, el de l’empresa, absurd i sense pietat.
“Maliciós i provocador, Bon dia, mandra és el best seller de l’any.”, Le Nouvel Observateur “Un text intel·ligent que crida a la lluita contra l’empresa.”, The Guardian

—————————————————————

Segons Lafargue (gendre de K. Marx): “El dret al treball no és res més que el dret a la misèria”. Amb tot, s’ha de tenir en compte que els que viuen en la misèria més miserable, tenir un treball els pot ajudar a sobreviure i molt sovint a malviure. O no?

“La nostra època és, diuen, el segle del treball; és efectivament el segle del dolor, de la misèria i de la corrupció.” (…)

“Si, desarelant del cor el vici que la domina i envileix la seva natura, la classe obrera s’aixequés amb la seva força terrible, no pas per reclamar els Drets de l’Home, que només són els drets de l’explotació capitalista, ni el Dret al Treball, que no és res més que el dret a la misèria, sinó per forjar una llei implacable que prohibís de treballar a tot home més de tres hores al dia, la Terra, la vella Terra, estremint-se d’alegruia, sentiria agitar-se en ella un nou univers…” (…)

“Oh, Peresa, tingues pietat de la nostra llarga misèria! Oh, Peresa, mare de les arts i de les nobles virtuts, sigues el bàlsam de les angoixes humanes.” Paul Lafargue: El dret a la peresa

———————————————————-

Per K. Marx el treball ha de dignificar l’home, però en el capitalisme no és així:

“En què consisteix llavors l’alienació del treball? En primer lloc, el treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; el treballador no s’afirma en el seu treball, sinó que es nega, no se sent bé sinó disgustat, no desenvolupa una energia física i intel·lectual lliure, sinó que es mortifica el cos i s’arruïna la ment. El treballador no se sent seu fins que surt del treball i en el treball se sent alienat. Quan no treballa s’està a casa, i quan treballa no s’està a casa. El seu treball no és per tant voluntari, sinó obligat, treball forçat. Així el treball no li satisfà una fretura, sinó que és només un mitjà per a satisfer fretures fora del treball. Fins a quin punt li és estrany es veu en el fet que tan aviat deixa d’haver-hi una coacció física o una altra, hom fuig del treball com d’una pesta”. Marx, Manuscrits econòmico-filosòfics, “Treball alienat”.

AMB QUI ESTEU MÉS D’ACORD?

Advertisements

One Response to Estem fets per a treballar?

  1. pau puigdevall ha dit:

    Sempre m’agrada tractar els temes filosòfics com el treball comparant-los amb el dia a dia. Tot plegat em fa pensar que si bé tan Marx com Lafargue tenen la seva part de raó, en la societat extremament capitalista del segle XXI es fa difícil d’abstendre’s del treball, sobretot per les conseqüències econòmiques. O bé es té molta sort, o bé com la resta de mortals, el treball és l’element fonamental perquè qualsevol mortal aporti un sou als seus.
    El llibre “Bon Dia, Mandra” no deixa de ser en el fons una crida adaptada als nous temps de les tesis del francès Lagargue. Però, paradoxalment, aquest llibre tan revolucionari ha estat sotmès a un procés de treball i d’edició amb un grau més o menys costós. Això ens demostra que el mateix antitreball també neix del treball, ja que en el fons aquest és necessari per la supervivència com una tipus de condemna a tot allò que ens té lligats la mateixa vida a l’igual que la llibertat. El fet de no fer-res ja és fer alguna cosa, no? La peresa no existiria sense l’acció de treball. Tot en aquesta vida necessita el seu oposat i com la mateixa natura s’ha de saber trobar l’equilibri i la felicitat.
    Per tot això, estic força d’acord amb les polítiques marxistes que reflexen la necessitat de treballar amb un punt escèptic i de justícia. L’alienació del treball és un fet i una realitat impossibles de canviar. Tot el que produïm i no és nostre no ens fa sentir el mateix que el que després posseïm. Si això li afegim la monotonia, el dur esforç físic amb els seus desavantatges i sobretot la pèrdua de temps material, el treball esdevé feixuc, injust i dóna lloc a l’exaltació de la mandra i l’oci. I lògicament, com més es maltracti el treballador, més fortes seran les seves reclamaciones.
    Malgrat tot, com diu Lafargue, tota la nostra història i sobretot a partir de la Revolució Industrial, la societat ha esdevingut una piràmide cada cop més prominent, la base de les quals viuen immersos en la misèria, l’esclavatge i el treball forçat . No tothom pot estudiar ni menjar el que vol, ni tan sols sap que és internet. Potser sí tenen raó alguns filòsofs quan afirmen que l’única solució és retornar a un estadi de vida primitiu. Però si anem gaire més enllà, potser hauríem de renuncia a massa coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: