L’AMOR I LES SEVES IMPLICACIONS: Debat

Arran de la unitat sobre “La Realitat” que estem treballanta a classe de filosofia van sorgir diversos temes de debat com ara la distinció entre el bé i el mal, l’amor o l’existència de l’Absolut. Finalment, vam decidir per unanimitat, parlar sobre l’amor i les seves implicacions, un tema molt estigmatitzat i del qual tothom tenia ganes dir-hi la seva.

El debat és un resum del què es va dir en la última classe. Està plantejat com a respostes a les qüestions plantejades per la professora. La moderadora és la Txell Vidal i el secretari, en Pau Puigdevall.

DEBAT

Professora – Per començar, m’agradiria que definissiu l’amor en termes generals? Podem realment definir-lo? És instintiu, existeix realment?

S.D – L’amor seria l’apreciació per algú que t’estimes molt.

M.C – Això també seria vàlid per l’amistat. Potser és més correcte dir que és un sentiment d’atracció.

M.P – Per mi és un sentiment inexplicable, però que tots en més o menys mesura sentim.

S.C – Una mena d’ “afinitat” vers algú que no sents amb ningú més.

V.A – Jo crec que és un sentiment que va més enllà. És fruit de la nostra finitud. L’amor serveix per suplir la soledat de la persona. Tothom necessita amistat i estimació per molt freak que sigui.

Professora – Bé, com podeu veure hi ha moltes opinions diferents. L’hem definit com un sentiment, una afinitat, una necessitat, un fet injustificable. Però més concretament què és? No podria ser que fos simplement instintiu, per exemple?

J.S – Potser, simplement és un complement amb una altra persona que omple la soledat.

Professora – Però els teus pares no et complementent també?

M.C – La necessitat de sentir algú al costat per necessitat.

M.P – Es sent amor només amb les persones i en el sentiment.

S.D – Vols dir dependència d’algú altre?

Professora – Bé, d’acord. Ha quedat clar que no és fàcil definir el concepte. De fet, hi ha qui dubte de la seva existència. L’amor és correspost? Moltes vegades es parla de relacions sexuals sense amor? Això és cert? Passa en la vida quotidiana?

P.P – Tothom surt amb qui voldria? Oi que no? Doncs l’amor, una de les coses que té, és que no sempre és correspost; de fet, generalment és així. Potser per això és tan “especial”. Sempre volem allò que no tenim. Ara bé no amb tot ni amb tothom això és igual, és obvi. Respecte a les relacions sense amor, n’hi ha prou en fer una ullada a les revistes del cor. És que potser hi ha alguna relació que va més enllà dels diners? Amb això no vull dir que no existexi l’amor recíproc, que existeix, però es donen casos en què els instints ens sobrepassen.

M.V – Jo continuo pensant que l’amor surt de la soledat i també d’una necessitat que neix dels sentiments.

Professora – Ara centrem-nos en l’amor de parella, també denominat amor eròtic. És simplement sexe? No? Doncs que és realment? Amor, repeteixo, va ímplicitament associat amb sexe? De fet, el sexe no només és la còpula. És possible sostenir una relació sense sexe? La distància, l’entorn hi interfereix? Perquè ens sentim atrets? Què en penseu de totes aquestes qüestions?

V.A – Jo crec que existeixen els dos casos: amor sense sexe i sexe sense amor. L’atracció física és una de les motivacions, però no la única, tot i que és el pilar necessari per l’inici d’una relació.

T.V – D’altra banda, aquesta relació no pot tirar endavant sense conèixer l’altre. Hi ha amor quan t’agrada gairebé tot d’algú. Et pot agradar físicament, però si per caràcter sou incompatibles, l’amor “no tirarà endavant”.

M.C – Indubtablament primer és el físic i després el caràcter. Més endavant …

S.D – L’amor té més aviat caràcter mental; va més enllà del físic.

Professora – I què son aquelles papallones a l’estómac que s’associen a la figura de l’enamorat? Per què un continua estimant a un noi o una noia encara que aquest no senti el mateix? L’amor és a primera vista o progressiu? Quin és el “mecanisme” d’enamorament? Amb el temps es perd o no? Què ho provoca?

X.T – Bé, per mi, l’amor és tot un conjunt: atracció, sexe i el que sorgeix.

J.S – Estic d’acord amb la idea que una de les poques coses que en aquesta vida no es poden eliminar així com així és l’amor. L’amor és un conglomerat d’una atracció instantània a primera vista (encara que hagi passat un temps sense adonar-te’n) i una atracció progressiva (a llarg plaç).

M.V – L’amor pot ser fruit de la cultura en què vivim. Psicològicament som semblant els altres animals. Res ens fa pensar que nosaltres siguem especials. L’amor rau en el fet que ens han costat una història des de ben petits que deu ser mil·lenària.

Professora – Es diu que en els animals, l’amor és instintiu. En nosaltres, és una necessitat simplement psicològica?

V.A – Però llavors quina diferència establim entre sexe i amor?

S.C – Amor i sexe no és el mateix. El sexe rau en el físic, però tots tenim la sensació que va molt més enllà.

J.S – Els dofins, com nosaltres, també fan l’amor per plaer i no per instint. Com més complex i intel·ligent és el nostre cervell i més complexitat, sembla quedar palès que més fruïm amb l’amor. No sé si això se ni pot dir instint. A més, el plaer és fisiològic, Viatjem també per plaer, no?

Professora – Compte! Hi ha diferetns tipus de plaers. Canviant de tema, creieu que és cert que en els homes l’amor sempre s’associa amb sexe? És cert? Algú creu que hi pot haver amor en la distància sense haver-hi hagut mai relacions abans?

G.M – Hem de diferenciar dues coses, l’atracció física en la primera observació que és quan un subjectivament selecciona la bellesa i l’altre procés, que és l’amor. I en aquest últim, està demostrat científicament, l’enamorat no pot trobar defectes a l’altre; l’amor és cec, com algú deia.

S.C – D’acord, però algú pot estimar la Carmen de Mairena?

G.M – Imaginem una situació amb una relació on hi ha estima. És obvi que si no hi ha contacte aquest no es pot mantenir, ni tampoc si no hi ha comunicació. L’amor requereix això també.

H.C – Doncs jo he vist casos on l’amor simplement és pel xat …

Professora – De fet es diu que qui s’estima a distància és perquè hi hagut contacte abans. Pel que fa al mecanisme d’atracció, els científics parlen d’una segregació de feromones (olors al capdavall) que configuren unes partícules. Aquestes olors són molt diverses i hi ha casos en què s’atrauen com en les càrregues oposades dels àtoms. Colònies o perfums com l’Axe potencien això.

T.V – Cert, la pel·lícula el “Perfum” n’és un exemple.

Professora – Aquesta atracció de feromones, també es diu, que desapareix al cap de 3 anys. Per això, sovint es parla de la crisi dels tres anys.

S.D – Però no crec que tot sigui tan fàcil. L’atracció va més enllà. Receptor, hormones, el lloc, el moment, depèn de moltes coses.

X.T – No crec que l’entorn cultural condicioni tant com es diu. Hi ha fills de pares conservadors que són gays.

M.V – També hi ha un fort component biològic.

M.C – És obvi que entre home i dona hi ha un concepte diferent de l’amor. Al principi, l’home només es fixa en el físic.

S.C – Això és un mite amb prejudicis. No és pas així. Els homes també saben estimar.

X.T – Hi ha dones que també només es fixen amb el físic.

M.P – Si un home se’n fa tres en una nit és un crac, en canvi si una dona fa el mateix, serà de tot menys bonica o crac.

T.V – Només cal passar-se per blogs on es parli d’aquests temes. Les diferències són evidents.

P.P – I ara que ja ens hem endinsat tant en el tema, per què som capaços de desenarmorar-nos d’aquesta atracció tant irracional? En definitiva, això ja podria ser un altre debat, tant o més llarg que aquest.

FI DEL DEBAT

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: