Debat sobre l’amor – 1B2

L’amor és un estat afectiu (sentiments, emocions i passions), és a dir, un instrument del nostre psiquisme que ens fa viure i veure la vida des de la nostra intimitat individual.

Cadascú, doncs, té uns sentiments, unes emocions i passions pròpies, que el fan ser d’una manera diferent a les altres persones.

L’estat afectiu per excel·lència és l’amor, sovint un sentiment estable i controlat, però a vegades, una passió reaccionaria i desbocada.

Avui, a la classe hem fet un debat sobre l’amor, i hem intentat posar en comú les diferents maneres de veure’l, viure’l i entendre’l.

Primer hem intentat fer una definició del que entenem per “amor” i a continuació n’hem anat tractant els tòpics, tabús i apartats.

L’amor és cosa de dos, de l’home o noi, i de la dona o noia. Per tant l’amor té dos punts de vista diferents. A la classe s’han mantingut aquestes distàncies en moltes opinions entre els nois i les noies, però tot i així hem pogut arribar a conclusions en comú.

 

El que s’ha dit al debat és el següent:

 

Què és l’amor? És només una atracció física?

          Són les pessigolles a la panxa que sents quan veus l’altra persona!

          L’amor és una connexió entre dues persones

          L’amor no és només una atracció física, perquè sinó caducaria al cap de poc, i en canvi, molts casos demostren que l’amor pot ser vitalici (de tota una vida), fins i tot etern (qui sap, potser l’amor va començar abans que coneguéssim l’altre/a, molt abans de néixer – amor predestinat – i durarà molt temps després de la nostra mort. I així, continuant aquesta visió tan “romàntica”, les nostres ànimes continuaran el que els nostres cossos van haver de deixar… qui sap!!).

          L’amor, a part de ser un sentiment, és una necessitat de compartir-ho tot amb la teva parella.

Quina diferència hi ha entre l’amor i l’amistat?

          L’amor que comença com una passió, acaba essent, amb el pas del temps, una relació d’amistat.

          Però l’amor i l’amistat són diferents, són diferenciables perquè distingim entre l’amistat amb els nostres amics, de l’amor que sentim cap a la nostra parella, perquè són tipus de relacions diferents. Tots dos, són tipus d’amor, però d’orígens i naturalesa diferents.

És necessària l’amistat perquè hi hagi amor?

          És difícil que una relació pugui perdurar sense amistat. Si no hi hagués amistat (diàleg, complicitat), aquella atracció inicial (la guspira que encén el foc) no s’acabaria de concretar en amor.

          L’amistat és necessària perquè per molt que t’atregui algú pel seu físic, si no et cau bé és impossible que hi hagi amor.

          Abans que l’amor hi ha d’haver l’amistat. Hi ha moltes parelles que han estat amics des que eren petits, i en un moment concret s’han agradat.

L’amor i el sexe són el mateix?

          El sexe no és intrínsec de l’amor. Que s’estimi a una persona no vol dir que aquest amor s’hagi de traduir en sexe. Hi ha moltes parelles incapacitades per a tenir relacions sexuals, però que en canvi s’estimen.

          Tot i així, el sexe és la màxima expressió de l’amor, on es porta al límit del plaer tot aquell batibull de sentiments, d’amor, amistat, complicitat… (fondre’s en un de sol).

          El sexe però, no és determinant, sinó que és un complement més de l’amor, i per tant, pot ser-hi o no ser-hi.

          La visió dels sexe sovint es deteriora o es distorsiona per culpa de la “pressió social” (la imatge popular) o la divulgació per part dels mitjans de comunicació, (cine, música) d’una imatge del sexe distorsionada, sovint masclista (l’home és qui domina la situació):

             . El sexe és una obsessió dels nois. Hi pensen més. I aquesta reputació se l’han guanyada ells.

             . Si un “tiu” “ho fa” amb 3 noies en una nit, aleshores ha fet un gran mèrit; és tot un “mascle”. Però si en canvi és una noia, llavors se la tracta de “puta”.

          Aquests tòpics no són sempre veritat, perquè no tots els nois (ni molt menys) són així. Cadascú, tant nois com noies, té una visió del sexe diferent.

L’amor està canviant respecte anys anteriors?

          El fet de tenir parella és cada cop més prematur. Hi ha “nens” de 12 anys que ja tenen parella! Nosaltres no érem pas així!!

          Això potser és culpa de la explotada difusió de l’amor i el sexe (TV, internet…)

          Tenir parella, en molts casos i cada cop més, no té res a veure amb l’amor. Com que tothom té parella, tu també n’has de tenir, encara que no t’agradi ell o ella. Tan te fa qui sigui.

Té importància el físic? Es tenen perfils preconcebuts a l’hora de triar parella?

          Sí, primer el que busques és el físic, després el caràcter, i en tercer lloc l’interior.

          No, el físic no és el més important.

          Sí (a la segona pregunta), sempre t’agrada el mateix tipus de persona.

          Si t’agrada el mateix tipus de persona pot ser que sigui perquè encara no hagis superat la primera relació

 

En aquest moment ha sonat la sirena hi hem hagut de posar punt final al debat. Crec però, que l’acabament l’hauríem d’escriure amb punts suspensius, ja que el final ha estat obert. Hem parlat de moltes coses sobre l’amor, però n’hem deixat moltes altres a l’aire, pendents, i moltes que ni tant sols n’hem fet esment. Segurament al llarg de la vida, totes aquestes inquietuds aniran sorgint i s’aniran aprofundint i concretant amb l’experimentació de l’amor, i sempre, en aquests casos, és bo de poder-los posar en comú, ja sigui en un debat a la classe de filo, o bé amb la nostra parella!

 

 

Adriana Llorà, Isaac Cos

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: