SÓN FIABLES TOTES LES FORMES DE CONEIXEMENT?

DEBAT DE CLASSE – Batx. Cientificotecnològic

Avui a classe de filosofia hem fet un debat sobre el coneixement. En concret, hem analitzat els diferents tipus de coneixements existents (filosòfic, ordinari, científic i mitològic) i cadascú ha donat la seva visió particular sobre les possibilitats humanes respecte la veritat absoluta. Per relació amb el tema també hem parlat sobre la veritat i la importància de la ciència i dels refranys en relació amb el coneixement segur.

Les persones encarregades de l’ordre del debat són:

Moderadora: Txell

Secretari: Pau

A continuació vegem les diferens aportacions dels ponents del debat:

SERGI : La ciència és més fiable que els refranys. Les teories i lleis científiques tenen més sentit comú, més lògica i un grau d’encert i de probabilitat molt més alt.

VERÒNICA : No hi ha un coneixement absolut de la veritat ni de la realitat. Els científics també estem limitats i la veritat no la podem assolir en la totalitat, tot i que és completament cert que la ciència sigui més segura que els refranys, per exemple.

SERGI : La ciència és el coneixement més fiable del qual disposa l’home. És obvi, a més, que els refranys s’equivoquin. No sempre que el cel és roig el dia següent plou o bufa el vent. Sense dubte, que la ciència és més demostrable perquè els estudis amb què treballem són més fiables. La meteorologia, en aquest cas, és un referent millor.

GERARD : Si bé és veritat que els refranys tenen la seva part de lògica; de fet els podríem anomenar pseudociència, estan basades en observacions vagues que no disposen dels mitjants necessaris per assolir la veritat.

Apunt ANNA: ¿Els refranys i la ciència són diferents, però no funcionen igual, no estan basades totes dues en l’observació, també?

XAVI : Sense dubte, la ciència té una probabilitat més alta d’encert que els refranys, ja que aquests provenen de generalitzacions i la ciència, avui dia, rebutja tot allò que no funciona en un 100% i sempre s’actualitza.

PAU : Més que discutir el grau de validesa del refrany o la ciència, potser hauríem de reflexionar entorn la idea de la veritat absoluta. El que queda clar llavors és tant o més important. Defenso que si bé la ciència és la forma més fiable que disposem, aquesta no ha d’estar mai tancada. La ciència viu dels processos de revisió que la renoven constantment i que canvien una idea que fins llavors creiem com a vàlida. Per tant, és senzill fer-se la pregunta de si l’home és capaç d’assolir aquesta veritat absoluta. Personalment, penso que no. Podem tenir visions parcials més o menys apropades a la realitat, però ni els mateixos sentits ens poden donar tota la confiança, ja que la percepció també té errors. Almenys, fins ara.

Apunt ANNA : En les carreres de l’àrea científica i tecnològica, molts universitaris es troben que, en acabar-la, han de posar-se a estudiar de nou; ja que la majoria de coneixements han estat adquirits o substituïts de nou amb un període molt curt de temps.

MIREIA : Si la veritat és comprobable, la ciència estudia aquests fets a partir de l’observació i rigor del mètode científic, per tant també és verdadera. De retruc, alguns refranys també poden ser veritat.

JAN : Aquest no és un debat objectiu, perquè tots som científics o tecnològics i per tant, veiem les coses des d’un punt de vista ja prefixat. Confiem en la ciència i sabem que potser algun dia assolirà la veritat. Els refranys en el passat eren ciència, la ciència d’avui serà refrany el demà; per tant, com serà la ciència del demà? No ho sabem, però pot arribar molt lluny. No obstant, també s’han dit moltes bajanades: Bill Gates va dir un dia cada persona en faria prou amb 640kb de memòria durant tota la vida.

Apunt ANNA : Avui dia, es diu que la ciència i la tecnologia (ciència aplicada) van totalment associades. Biòlegs, químics, físics i enginyers treballen junts en molts camps de recerca per tal de trobar noves aplicacions d’enginys i en la recerca d’aquesta veritat.

GERARD : La ciència es basa en les proves. L’any 1200, per exemple, es perforava el cap o el cos quan es vivia una crisi de migranya o maldecap pel simple fet que en alguns casos, aquesta operació havia resultat exitosa. Avui dia, aquestes proves, aquesta ciència ha canviat radicalment i s’ha apropat molt més a la veritat absoluta i s’ha deslligat de la brutalitat i la generalització.

Apunt ANNA: És en aquest punt on la filosofia entra a jugar el seu paper amb els comitès de bioètica i d’ordenació, per exemple en les empreses. És aquí on el pensament científic i tecnològic ha d’assumir la seva pròpia responsabilitat.

JAN : Tot i això, és obvi que una casa no es construeix amb filosofia o refranys.

En aquest moment la classe ha parlat sobre els mites per la magnificiència. Més tard, hem tornat a prendre el tema:

MARC : Tot el que passa és veritat, o el que és el mateix, tot el que és veritat, passa. La lògica ens diu, doncs, que els refranys tenen menys probabilitat d’encertar-la que l’actual ciència. Però aquesta ciència només ens pot portar a conèixer una part de la veritat absoluta que podríem anomenar veritat parcial sobre un aspecte.

FI DEL DEBAT

Finalment hem acabat amb una sentència:

– Si una cosa funciona és científica, sinó no.

Respecte a la veritat absoluta, no hem acabat d’arribar a un acord general en la classe.

Anuncis

One Response to SÓN FIABLES TOTES LES FORMES DE CONEIXEMENT?

  1. Alba Vilanova 1B3 ha dit:

    Pau com has tingut temps de apuntar tot aixó a la classe?
    escrius a la velositat de la llum?

    uff..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: