SÓN FIABLES TOTES LES FORMES DE CONEIXEMENT?

gener 30, 2008

DEBAT DE CLASSE – Batx. Cientificotecnològic

Avui a classe de filosofia hem fet un debat sobre el coneixement. En concret, hem analitzat els diferents tipus de coneixements existents (filosòfic, ordinari, científic i mitològic) i cadascú ha donat la seva visió particular sobre les possibilitats humanes respecte la veritat absoluta. Per relació amb el tema també hem parlat sobre la veritat i la importància de la ciència i dels refranys en relació amb el coneixement segur.

Les persones encarregades de l’ordre del debat són:

Moderadora: Txell

Secretari: Pau

A continuació vegem les diferens aportacions dels ponents del debat:

SERGI : La ciència és més fiable que els refranys. Les teories i lleis científiques tenen més sentit comú, més lògica i un grau d’encert i de probabilitat molt més alt.

VERÒNICA : No hi ha un coneixement absolut de la veritat ni de la realitat. Els científics també estem limitats i la veritat no la podem assolir en la totalitat, tot i que és completament cert que la ciència sigui més segura que els refranys, per exemple.

SERGI : La ciència és el coneixement més fiable del qual disposa l’home. És obvi, a més, que els refranys s’equivoquin. No sempre que el cel és roig el dia següent plou o bufa el vent. Sense dubte, que la ciència és més demostrable perquè els estudis amb què treballem són més fiables. La meteorologia, en aquest cas, és un referent millor.

GERARD : Si bé és veritat que els refranys tenen la seva part de lògica; de fet els podríem anomenar pseudociència, estan basades en observacions vagues que no disposen dels mitjants necessaris per assolir la veritat.

Apunt ANNA: ¿Els refranys i la ciència són diferents, però no funcionen igual, no estan basades totes dues en l’observació, també?

XAVI : Sense dubte, la ciència té una probabilitat més alta d’encert que els refranys, ja que aquests provenen de generalitzacions i la ciència, avui dia, rebutja tot allò que no funciona en un 100% i sempre s’actualitza.

PAU : Més que discutir el grau de validesa del refrany o la ciència, potser hauríem de reflexionar entorn la idea de la veritat absoluta. El que queda clar llavors és tant o més important. Defenso que si bé la ciència és la forma més fiable que disposem, aquesta no ha d’estar mai tancada. La ciència viu dels processos de revisió que la renoven constantment i que canvien una idea que fins llavors creiem com a vàlida. Per tant, és senzill fer-se la pregunta de si l’home és capaç d’assolir aquesta veritat absoluta. Personalment, penso que no. Podem tenir visions parcials més o menys apropades a la realitat, però ni els mateixos sentits ens poden donar tota la confiança, ja que la percepció també té errors. Almenys, fins ara.

Apunt ANNA : En les carreres de l’àrea científica i tecnològica, molts universitaris es troben que, en acabar-la, han de posar-se a estudiar de nou; ja que la majoria de coneixements han estat adquirits o substituïts de nou amb un període molt curt de temps.

MIREIA : Si la veritat és comprobable, la ciència estudia aquests fets a partir de l’observació i rigor del mètode científic, per tant també és verdadera. De retruc, alguns refranys també poden ser veritat.

JAN : Aquest no és un debat objectiu, perquè tots som científics o tecnològics i per tant, veiem les coses des d’un punt de vista ja prefixat. Confiem en la ciència i sabem que potser algun dia assolirà la veritat. Els refranys en el passat eren ciència, la ciència d’avui serà refrany el demà; per tant, com serà la ciència del demà? No ho sabem, però pot arribar molt lluny. No obstant, també s’han dit moltes bajanades: Bill Gates va dir un dia cada persona en faria prou amb 640kb de memòria durant tota la vida.

Apunt ANNA : Avui dia, es diu que la ciència i la tecnologia (ciència aplicada) van totalment associades. Biòlegs, químics, físics i enginyers treballen junts en molts camps de recerca per tal de trobar noves aplicacions d’enginys i en la recerca d’aquesta veritat.

GERARD : La ciència es basa en les proves. L’any 1200, per exemple, es perforava el cap o el cos quan es vivia una crisi de migranya o maldecap pel simple fet que en alguns casos, aquesta operació havia resultat exitosa. Avui dia, aquestes proves, aquesta ciència ha canviat radicalment i s’ha apropat molt més a la veritat absoluta i s’ha deslligat de la brutalitat i la generalització.

Apunt ANNA: És en aquest punt on la filosofia entra a jugar el seu paper amb els comitès de bioètica i d’ordenació, per exemple en les empreses. És aquí on el pensament científic i tecnològic ha d’assumir la seva pròpia responsabilitat.

JAN : Tot i això, és obvi que una casa no es construeix amb filosofia o refranys.

En aquest moment la classe ha parlat sobre els mites per la magnificiència. Més tard, hem tornat a prendre el tema:

MARC : Tot el que passa és veritat, o el que és el mateix, tot el que és veritat, passa. La lògica ens diu, doncs, que els refranys tenen menys probabilitat d’encertar-la que l’actual ciència. Però aquesta ciència només ens pot portar a conèixer una part de la veritat absoluta que podríem anomenar veritat parcial sobre un aspecte.

FI DEL DEBAT

Finalment hem acabat amb una sentència:

– Si una cosa funciona és científica, sinó no.

Respecte a la veritat absoluta, no hem acabat d’arribar a un acord general en la classe.


7. Fes l’amor i no la guerra !!

gener 21, 2008

nueva-imagen.jpg

Es possible morir sense estimar o ser estimat?

… l’amor es pot viure moltes vegades – o no viure’s mai – però la mort només es viu un cop, i per força. Hi ha moltes maneres d’estimar i també moltes maneres de morir, però només en podem escollir una, cadascú la seva. I de fet, tenim tota la vida per planificar-la virtualment amb la nostra imaginació, si més no, perquè, a vegades, saber com es vol morir pot ajudar a saber com es vol viure.

… el que és una realitat molt trista és que la mort vingui produïda per la manca d’amor (com en una guerra <<fes l’amor i no la guerra>>!).

Potser la mort és una fase més de la nostra existència. Potser ni la vida és tan curta ni la mort és eterna. Potser l’amor és molt més tenaç que els pètals d’una rosa. Potser l’únic que és etern és l’amor (perquè l’amor és el que fa que no desapareixem, és un lligam molt més fort que la vida i la mort, és el que ens permet perdurar en el temps. L’amor es transmet de generació en generació; és la nostra herència més valuosa. Potser aquest amor que donem és la part de nosaltres que mai desapareixerà).

Potser …

Potser tot això tant difícil de predir ho podrem saber amb certesa algun dia … i de moment, mentre esperem aquest dia, sigui més senzill fer-nos-en una idea amb un pom de roses sobre la creu d’algú que ja no és, però que potser, encara existeix.

Adriana Llorà

Isaac Cos

1B2


Actes macabres

gener 20, 2008

Avui a la classe de psicologia hem fet una debat sobre si és justificable l’experimentació amb animals. La majoria hem cregut que no era ètic aquest comportament. A mi personalment m’ha sorprès un text que hem llegit: <<Vivisecció significa tallar en canal o esberlar un animal mentre és viu. La polèmica sobre la vivisecció va acompanyar la fisiologia experimental des del seu inici. Un dels seus fundadors, François Magendies, era un viviseccionista entusiasta i desorganitzat. Donava les seves classes a base d’esberlar i esquarterar animals vius (cadells de gos) sense parar i sense el mínim empatx…>> Sincerament m’ha semblat un comportament molt poc inhumà.

És cert que aquests experiments que ens han ajudat a evitar moles dolors, tan en els humans com en els mateixos animals. Però aquests experiments provoquen un dolor agreujant sobre l’animal.

L’Anna ens ha dit que existia la declaració universal dels drets dels animals, i l’he buscada per curiositat. Si us interessa: http://www.elsverds.com/GDAdeclaraciouniversal.html

Què en penseu vosaltres?

Quins dilemes planteja la investigació amb animals?


(La fotografia és realment macabre. Sang freda s’ha de tenir per cometre aquestes barbaritats i les persones que ho fan vergonya se n’haurien de donar)

Aquí teniu un vídeo. Sincerament mireu-lo. Qui comet aquestes barbaritats no és ni digne de ser anomenat persona. Quans veus això et fa venir ganes de plorar i ràbia, i al mateix temps impotència de no poder aturar-ho:

Anna Rius


6. Fotofilosofia

gener 17, 2008

Formular la pregunta correcte és més important que la resposta correcte a una pregunta equivocada?

anna_rius0001.jpg

Anna Rius Marsillach

1B2


Què és l’epistemologia?

gener 11, 2008

Un pas de formiga en l’autisme

gener 8, 2008

Aquesta és una notícia que l’altre dia sortia publicada al Diari “El país” i que m’ha semblat interessant per penjar al blog i perquè tothom la pugui llegir.

Rowan tiene cinco años. Es alegre y cariñoso, pero se aparta cuando lo tocan y grita a menudo. Rowan es autista. Su padre, un escritor británico, utiliza un sistema nuevo para abrir la mente de su hijo: montar con él a caballo.
El nacimiento de Rowan fue normal, todo iba bien, pero algo no va bien; el niño comienza a retroceder. Pierde el habla, y después se aparta si lo tocan. Tiene miedo de cosas que no lo dan. Parece no notar tu presencia, y su indiferencia hace que te sientas despreciado.
Su sistema nervioso se ve reacorrido por súbitas tormentas, que le hacen gritar de pánico y de dolor. A los 4 o 5 años, los intentos de otros niños de hacerse amigos susyos son rechazados. La conversación lo pone nervioso porque no sabe que responder. Esto es el autismo.
En un granja de Tejas, un padre británico cree que ha encontrado la forma de llegar a la mente de su hijo autista. El niño ha aprendidio a hablar gracias a su relación con un caballo. Controla sus rabietas, expresa sus sentimientos, sabe matemáticas y deletrea cualquier palabra.
Esta familia está preparada para combatir los misterios de este trastorno, Kristin Neff, la madre, es psicóloga evolutiva en la Universidad de Tejas. Rupert Isaacson, el padre, es un escritor de discursos políticos que antes se dedicaba a adiestrar caballos, y se ha pasado la vida llamando la atención sobre las injusticias. El niño nació sin problemas pero poco a poco fue perdiendo las palabras que sabía decir y su madre sospechó que algo pasaba. Sólo ahora es consciente de los tópicos sobre el autismo y que no se basan en investigaciones como es debido. No se sabe que causa el autismo, se sospecha de genes y toxinas. El cerebro está “cableado” de modo diferente.
Una casualidad llevó a la familia a intentar esta terapia con los caballos. Un día se escapó atravesando una valla y se fue con los caballos del vecino. Betsy es un quisquillosa yegua que no se lo piensa dos veces a la hora de soltar un par de cocdes en la cara de una caballo que la moleste o de irse directa al establo con un jinete incompetente a cuestas. Pero en esta ocasión
estaba con la cabeza tocando el suelo, sometiéndose a un niño de dos años que no paraba de balbucear. Este fue el comienzo, el niño sobre el caballo era capaz de expresar lo que quería, rápido o lento, al agua o a los árboles, de darle un abrazo a Betsy. A lomos de la yegua se tranquilizaba, no tenía berrinches, gritos o contorsiones. Para entonces, los logopedas daban a Rowan por perdido y decían que ya no podían seguir ayudándolo más. El padre buscando información para su libro “la Tierrra sanadora” sobre los bosquimanos, encuentra ayuda en sus conocimientos. Aún va más allá, Mongolia es el destino que busca para su hijo, aquí combina caballos y chamán ( el que sabe). Su idea es montar a caballo con Rowan, recorrer Mongolia de un curandero a otro y bañarle en aguas sagradas. El periplo finalizará en una de las regiones más remotas de la Tierra, donde los chamanes son particularmente poderosos. Esta experiencia quieren que sirva a otros. Una escuela con caballos, en Tejas, una educación diferente, fomentar el método en todo el mundo. Pero queda mucho por hacer, estamos en el Edad Media en conocimientos sobre el autismo, la historia sobre el niño y los caballos quizás ayuden un poco.

 

 

Anna Rius

 


Feliç 2008!

gener 1, 2008