PER QUÈ SOM TAN COMPLICATS? – La vida psíquica

Per començar m’agradaria valorar la memòria. Tot i que la definim com una capacitat, jo crec que no només és una retenció d’informació, sinó també alguna cosa que va més enllà, que ens fa especials, que ens caracteritza com a éssers humans racionals, tot i que això, i ja s’ha vist en la història, pot ser relatiu. Es sap que certs animals també poden recordar coses, però aquests no posseeixen el mateix grau de desenvolupament i, a més, aquesta memòria no hi té una importància tant essencial en la seva relació social i de l’entorn. També forma part de la comunicació, de l’enginy, de la nostra valoració de l’entorn i en definitiva de la intel·ligència. Quan parlo d’aquest tipus de memòria amb refereixo a la significativa, no pas a la mecànica, que resulta més complexa d’analitzar i en la qual la repetició, l’atenció i els sentiments també hi tenen alguna cosa a veure.

Però a part de tot això què fa que pugem assimilar aquests “bytes” d’informació i aquests “mems” de cultura? Doncs la resposta, com moltes vegades, l’hem de cercar en una explicació científica obtinguda a partir de la investigació. La memòria conté tres processos encadenats que són la codificació de la informació, el seu emmagatzament i finalment la seva recuperació en un moment posterior. Cal destacar que la informació “arxivada” desapareix progressivament, és a dir, cau en l’oblit, si el cervell no rep nous estímuls per activar el record. No obstant, l’oblit absolut no es produeix mai ja que sempre resten uns conceptes, que es veuen alterats per afeccions com l’alzeimer. El perquè no som capaços de retindre tota la informació llavors és senzill, ja que no sempre tornem a tractar temes sobre els quals hem parlat en el passat. A més, si aquest grau de memorització fos possible a algú, això podria suposar un greu impacte en la seva vida psíquica, amb greus alteracions properes a embogir. Tantes coses en un mateix lloc provocarien una densitat, un col·lapse a la pròpia ment i a la consciència. La naturalesa, amb la seva selecció natural ja ha configurat majoritàriament uns éssers que saben seleccionar la informació més destacable i utilitzar-la. Per altra banda, tenim l’altre extrem. Si una persona no és capaç de recordar absolutament res del que ha viscut pot tenir seriosos problemes; no només per aprovar examens, sinó també per fer certes accions, per la seva salut i per la seva situació social. És difícil imaginar-se una persona que no sàpiga ni d’on vé ni on va. L’oblit, ja s’ha demostrat moltes vegades, és inclús pitjor que la mateixa mort. Però és també gràcies a ell que en certa mesura podem seguir endavant subsistint i substituint les joguines de la infància per nous coneixements més útils.

De ben segur, sense la memòria ni l’oblit, la vida humana no seria com és ara: amb les seves evolucions i progressos, amb els seus fracassos i desgràcies. No hauríem tingut mai ni la possessió de saber ni l’anhel de saber i qui sap si mai hauríem reflexionat sobre el que som, el que creiem i l’existència d’aquesta memòria tan important per a la nostra vida.

ment

Pau Puigdevall. 1BC

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: