5. ESTUDIEM PER QUÈ APRENEM O APRENEM PER QUÈ ESTUDIEM?

Desembre 20, 2007
ESTUDIEM PER QUÈ APRENEM O APRENEM PER QUÈ ESTUDIEM?
Jordi Travesas Brosa
1B3
Anuncis

4. Qui som?

Desembre 17, 2007

Som el reflex de la nostra imatge? O som la nostra imatge reflectida?

És a dir: Som el que es veu al mirall? O som el que ensenyem al mirall?

* En altres paraules: La nostra identitat està al servei i al judici de l’opinió dels altres (som tal i com els altres ens veuen), o pel contrari nosaltres som qui som i no ens ha d’influenciar l’opinió de la gent ?

Tenim una identitat col·lectiva o individual?

La nostra identitat és col·lectiva en la mesura en que ens assemblem amb els altres,

o la nostra identitat és individual en la mesura en que ens diferenciem dels altres?

En resum: podríem viure sense miralls? O, pel contrari, sense miralls la nostra vida estaria tan poc delimitada que ens perdríem… (calen sempre punts de referència)?

Per tant: És necessària la comparació per conèixer-nos?

Com a resposta a totes aquestes preguntes, diria que, sovint, regulem el nostre criteri en funció de la comparació amb els nostres iguals. Però la qüestió és: cal que preguntem “qui som” a les altres persones, o ens ho hem de preguntar a nosaltres mateixos?: A vegades portem un model de vida condicionat per les modes i la publicitat, i perdem de vista – o ens oblidem – de la nostra manera de ser i dels nostres principis. Penso que és important formar part d’un col·lectiu, però sempre i quant sapiguem mantenir els nostres valors individuals que ens diferencien. Com diu la dita: <<qui perd els seus principis perd la seva identitat>>.

*[nosaltres mateixos només podem veure la nostra imatge a través d’un mirall, però aquesta imatge no és la mateixa que les altres persones veuen en nosaltres; en el mirall queda reflectit la forma, en canvi, la gent que ens coneix veu també el nostre contingut].

Isaac Cos Usano 1B2


3.UN NOU DIA O UNA NOVA VESPRADA?

Desembre 12, 2007

dscf2559.jpg

Si no us dic cap a on està orientada aquesta foto mai em sabreu dir si estem el vespre o bé el dia ja despunta amb els seus primers raigs:

Perquè l’alba i la posta de sol s’assemblen tant?

El naixement i la mort també s’assemblen doncs?

Què hi ha més enllà, la foscor o la llum?

En realitat ningú ha tornat per respondre’m, perquè no ha volgut o perquè no ha pogut. Això tampoc ho sé. Què som doncs? Una interfase de tot plegat? Ja n’és de complicada la vida!

PAU PUIGDEVALL COSTA

1BC

pd: per cert és una posta de sol a Fontalba, una espectacular prat molt proper al Puigmal (2913m.) que hi ha en un dels camins que van a la vall de Núria.


Els ximpancès tenen més bona memòria numèrica que els humans

Desembre 9, 2007

PER QUÈ SOM TAN COMPLICATS? – La vida psíquica

Desembre 8, 2007

Per començar m’agradaria valorar la memòria. Tot i que la definim com una capacitat, jo crec que no només és una retenció d’informació, sinó també alguna cosa que va més enllà, que ens fa especials, que ens caracteritza com a éssers humans racionals, tot i que això, i ja s’ha vist en la història, pot ser relatiu. Es sap que certs animals també poden recordar coses, però aquests no posseeixen el mateix grau de desenvolupament i, a més, aquesta memòria no hi té una importància tant essencial en la seva relació social i de l’entorn. També forma part de la comunicació, de l’enginy, de la nostra valoració de l’entorn i en definitiva de la intel·ligència. Quan parlo d’aquest tipus de memòria amb refereixo a la significativa, no pas a la mecànica, que resulta més complexa d’analitzar i en la qual la repetició, l’atenció i els sentiments també hi tenen alguna cosa a veure.

Però a part de tot això què fa que pugem assimilar aquests “bytes” d’informació i aquests “mems” de cultura? Doncs la resposta, com moltes vegades, l’hem de cercar en una explicació científica obtinguda a partir de la investigació. La memòria conté tres processos encadenats que són la codificació de la informació, el seu emmagatzament i finalment la seva recuperació en un moment posterior. Cal destacar que la informació “arxivada” desapareix progressivament, és a dir, cau en l’oblit, si el cervell no rep nous estímuls per activar el record. No obstant, l’oblit absolut no es produeix mai ja que sempre resten uns conceptes, que es veuen alterats per afeccions com l’alzeimer. El perquè no som capaços de retindre tota la informació llavors és senzill, ja que no sempre tornem a tractar temes sobre els quals hem parlat en el passat. A més, si aquest grau de memorització fos possible a algú, això podria suposar un greu impacte en la seva vida psíquica, amb greus alteracions properes a embogir. Tantes coses en un mateix lloc provocarien una densitat, un col·lapse a la pròpia ment i a la consciència. La naturalesa, amb la seva selecció natural ja ha configurat majoritàriament uns éssers que saben seleccionar la informació més destacable i utilitzar-la. Per altra banda, tenim l’altre extrem. Si una persona no és capaç de recordar absolutament res del que ha viscut pot tenir seriosos problemes; no només per aprovar examens, sinó també per fer certes accions, per la seva salut i per la seva situació social. És difícil imaginar-se una persona que no sàpiga ni d’on vé ni on va. L’oblit, ja s’ha demostrat moltes vegades, és inclús pitjor que la mateixa mort. Però és també gràcies a ell que en certa mesura podem seguir endavant subsistint i substituint les joguines de la infància per nous coneixements més útils.

De ben segur, sense la memòria ni l’oblit, la vida humana no seria com és ara: amb les seves evolucions i progressos, amb els seus fracassos i desgràcies. No hauríem tingut mai ni la possessió de saber ni l’anhel de saber i qui sap si mai hauríem reflexionat sobre el que som, el que creiem i l’existència d’aquesta memòria tan important per a la nostra vida.

ment

Pau Puigdevall. 1BC


FOTOFILOSOFIA 2

Desembre 6, 2007

d2.jpg

Autor: Jordi Vegas – 1B3 Socials


FOTOFILOSOFIA 1

Desembre 6, 2007

semafor.jpg

Per què respectem els semàfors i no els drets humans?

Autor: Lluís Rodríguez Lozano – 1B3 Socials