Què és la percepció?

Un dels estats i processos psíquics més importants és la percepció. A través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i donem sentit al que ens envolta.

Algunes de les característiques de la percepció són les següents:

És una capacitat que compartim amb la resta dels animals i ens permet adaptar-nos a l’entorn. És selectiva, escull el que l’interessa i passa per alt altres detalls. En aquest procés de selecció intervé activament una altra capacitat psíquica important, l’atenció. Per dir-ho d’alguna manera només qui està atent pot destriar el gra de la palla. Té límits o llindars, que depenen en major o menor grau dels diferents individus i espècies, per exemple podem percebre el so d’un tic-tac d’un rellotge a sis metres de distància en una habitació sense cap altra soroll. Tendeix a la constància, malgrat els objectes es moguin o traslladin, la percepció ens permet considerar-los com invariables. A més a més, té unes lleis que han estat estudiades pels psicòlegs de la Gestalt, com la pregnància i la bona figura; la primacia; la simplicitat; la semblança…

S’ha de tenir en compte però que la percepció està molt influenciada per factors externs i interns. Les expectatives, imaginació… poden modificar la percepció i proporcionar una visió de la realitat distorsionada. Percebem el que esperem, volem o desitgem veure.

“¿Percep l’humà les coses com són, tal qual? Evidentment, no; o si més no, no sempre. Moltes vegades ens equivoquem quan creiem reconèixer un amic, i els passatemps basats en il·lusions òptiques ens fan veure com a desiguals o corbes, línies que objectivament són d’igual longitud i completament rectes.

Les il·lusions perceptives, òptiques, tàctils o auditives ens mostren de forma clara que la nostra percepció de la realitat no sempre és fidel…. Ens podríem preguntar a nivell filosòfic, fins i tot, si els colors que veiem són en veritat una propietat real de les coses, o si, al contrari, són qualitats que el nostre cervell “fabrica”, per dir-ho d’alguna manera, en ser estimulats els receptors visuals per ones electromagnètiques de certa longitud.

…un empirista anglès del segle XVII, John Locke, denominà aquestes qualitats – el color, l’olor o el so- qualitats secundàries, o qualitats que no pertanyen pròpiament a les coses mateixes, sinó a la nostra manera de percebre-les o de ser afectats per elles. Al segle passat, l’il·lustre fisiòleg alemany Johanes Müller va posar també de manifest que un mateix estímul físic origina sensacions distintes segons el sentit al qual s’apliqui. Per exemple, una agulla calenta que estimula un dels anomenats punts freds de la pell dóna lloc a una sensació de fred, mentre que, per altra banda, una agulla freda provoca una impressió de calor si s’aplica sobre un dels punts de calor. Parlant en termes més vulgars, tots sabem que un cop a l’ull, a més del dolor que provoca, ens fa “veure la padrina”, mentre que el mateix cop donat a l’orella provoca, entre altres coses, un zum-zum persistent.

No; certament, l’humà no veu les coses tal com són en si mateixes, sinó tal com són per a ell. Deia un vell sofista grec, Protàgores d’Abdera, que l’home és la mesura de totes les coses, de les que són i de les que no són; i una cosa així sembla succeir, veritablement, amb l’activitat perceptiva humana.”

J.L. Pinillos La mente humana Ed. Salvat