Condicionament operant

Novembre 27, 2007
Anuncis

Què és la percepció?

Novembre 22, 2007

Un dels estats i processos psíquics més importants és la percepció. A través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i donem sentit al que ens envolta.

Algunes de les característiques de la percepció són les següents:

És una capacitat que compartim amb la resta dels animals i ens permet adaptar-nos a l’entorn. És selectiva, escull el que l’interessa i passa per alt altres detalls. En aquest procés de selecció intervé activament una altra capacitat psíquica important, l’atenció. Per dir-ho d’alguna manera només qui està atent pot destriar el gra de la palla. Té límits o llindars, que depenen en major o menor grau dels diferents individus i espècies, per exemple podem percebre el so d’un tic-tac d’un rellotge a sis metres de distància en una habitació sense cap altra soroll. Tendeix a la constància, malgrat els objectes es moguin o traslladin, la percepció ens permet considerar-los com invariables. A més a més, té unes lleis que han estat estudiades pels psicòlegs de la Gestalt, com la pregnància i la bona figura; la primacia; la simplicitat; la semblança…

S’ha de tenir en compte però que la percepció està molt influenciada per factors externs i interns. Les expectatives, imaginació… poden modificar la percepció i proporcionar una visió de la realitat distorsionada. Percebem el que esperem, volem o desitgem veure.

“¿Percep l’humà les coses com són, tal qual? Evidentment, no; o si més no, no sempre. Moltes vegades ens equivoquem quan creiem reconèixer un amic, i els passatemps basats en il·lusions òptiques ens fan veure com a desiguals o corbes, línies que objectivament són d’igual longitud i completament rectes.

Les il·lusions perceptives, òptiques, tàctils o auditives ens mostren de forma clara que la nostra percepció de la realitat no sempre és fidel…. Ens podríem preguntar a nivell filosòfic, fins i tot, si els colors que veiem són en veritat una propietat real de les coses, o si, al contrari, són qualitats que el nostre cervell “fabrica”, per dir-ho d’alguna manera, en ser estimulats els receptors visuals per ones electromagnètiques de certa longitud.

…un empirista anglès del segle XVII, John Locke, denominà aquestes qualitats – el color, l’olor o el so- qualitats secundàries, o qualitats que no pertanyen pròpiament a les coses mateixes, sinó a la nostra manera de percebre-les o de ser afectats per elles. Al segle passat, l’il·lustre fisiòleg alemany Johanes Müller va posar també de manifest que un mateix estímul físic origina sensacions distintes segons el sentit al qual s’apliqui. Per exemple, una agulla calenta que estimula un dels anomenats punts freds de la pell dóna lloc a una sensació de fred, mentre que, per altra banda, una agulla freda provoca una impressió de calor si s’aplica sobre un dels punts de calor. Parlant en termes més vulgars, tots sabem que un cop a l’ull, a més del dolor que provoca, ens fa “veure la padrina”, mentre que el mateix cop donat a l’orella provoca, entre altres coses, un zum-zum persistent.

No; certament, l’humà no veu les coses tal com són en si mateixes, sinó tal com són per a ell. Deia un vell sofista grec, Protàgores d’Abdera, que l’home és la mesura de totes les coses, de les que són i de les que no són; i una cosa així sembla succeir, veritablement, amb l’activitat perceptiva humana.”

J.L. Pinillos La mente humana Ed. Salvat


PERCEPCIÓ

Novembre 22, 2007

INTENTA FER DESAPARÈIXER LA TACA MIRANT FIXAMENT EL PUNT DEL MIG….

JEJE

Adrià Vidal


La filosofia està de moda?

Novembre 21, 2007

Més a: http://www.cafepress.com/epistemelinks


somnis ( estat de REM)

Novembre 21, 2007

Adrià vidal


k és l’ univers?

Novembre 20, 2007

Adrià Vidal _(N)_

1B3


Presentació inaugural del curs 2007/08

Novembre 17, 2007

La meva intenció és donar el meu punt de vista sobre aquell “discurs inaugural” al qual vam ser convidats els alumnes de 1r de Batx. a instància del Centre.

En general, penso que el resultat de la xerrada va ser molt positiu, i sobretot, que el contingut va ser molt encertat: l’aprenentatge.

Tot i que aquest tema, a priori, suggerís una sèrie d’opinions preconcebudes no gaire “receptives”, només de començar la xerrada es van desfer totes aquestes estructures.

Des dels primers moments, – i des de la meva pròpia experiència – penso que la manera d’explicar divertida, de seguida va fer que la xerrada adquirís un to més dinàmic i interessant.

Sovint l’aprenentatge (acadèmic) demana molts esforços i temps, i a vegades es fa difícil poder fusionar aquests dos elements enmig de totes les activitats extraescolars (feina, esports, etc.) que solem fer. D’altra banda també pot passar que tinguem prou recursos però no sapiguem aprofitar tot el seu potencial.

L’objectiu de la xerrada es va centrar en donar-nos eines per intentar reduir el temps d’estudi i maximitzar el nostre rendiment.

Per a la gent que no va poder ser a l’exposició, (o simplement per recordar-la) els punts tractats més importants van ser els següents:

1 ● No aprendre és impossible (sempre aprenem, ja sigui de forma involuntària – més instintiu – o de manera voluntària – cultural –).

2 ● Per treure el màxim rendiment d’aquest aprenentatge obligatori o acadèmic, la clau consisteix en estudiar el mínim i aprendre el màxim, i per fer-ho és bo:

Una bona manera d’estalviar-nos temps d’estudi és fer una petita reflexió sobre el que ja sabem d’aquella matèria.

Després de cada classe dedicar uns pocs minuts a recordar el que s’ha explicat (d’aquesta manera s’augmentarà la memòria)

L’anticipació:fixar un temps determinat i planejar les activitats que es volen fer “immediatament)

Intuir possibles preguntes d’examen.

Ara bé alguns d’aquests mètodes ja els utilitzem des de fa temps per autoaprenentatge.

Així com aprendre és inevitable, penso que el progrés també és inevitable. Cadascú a la seva manera ja va desenvolupant de forma autodidacta una sèrie de recursos propis per a millorar i progressar. Amb aquesta xerrada “de retruc” o de manera més indirecte, també es pretenia fer-nos reflexionar sobre la manera com estudiem, si som pràctics o no, si som prou responsables o no, si tenim clar els objectius que volem aconseguir i fem tot el possible per aconseguir-los …

Com és obvi, cadascú té el dret i el deure de formar la seva pròpia opinió d’aquest xerrada, perquè, al capdavall tothom té la seva manera d’aprendre. Per tant hi pot haver a qui li hagi set de més utilitat i a qui menys.

Personalment penso que sempre va bé un petit col·loqui de tant en tant per sospesar la situació d’un mateix i veure en quina direcció vas.

Bé, i ja per acabar m’agradaria justificar la causa de perquè aquesta “Critica” o simplement Comentari:

Aquesta exposició tractava molts temes que engloben la filosofia: l’aprenentatge, el coneixement, la metodologia en el procediment d’aprendre…

A aquests motius hi he d’afegir una anècdota que em va cridar l’atenció: només d’encetar el seu discurs el pedagog va exposar el seu lema: <<RESPIRO ergo APRENC>> , com després ens va fer notar, aquest era un paral·lelisme amb la famosa frase de Descartes <<PENSO ergo EXISTEIXO>>.

Ara ja només em queda felicitar al pedagog que va dur a terme la “presentació inaugural del curs”, i a tots aquells que la van fer possible (mestres, alumnes, etc.).

Isaac Cos Usano 1B2