La meva intenció és donar el meu punt de vista sobre aquell “discurs inaugural” al qual vam ser convidats els alumnes de 1r de Batx. a instància del Centre.

En general, penso que el resultat de la xerrada va ser molt positiu, i sobretot, que el contingut va ser molt encertat: l’aprenentatge.

Tot i que aquest tema, a priori, suggerís una sèrie d’opinions preconcebudes no gaire “receptives”, només de començar la xerrada es van desfer totes aquestes estructures.

Des dels primers moments, – i des de la meva pròpia experiència – penso que la manera d’explicar divertida, de seguida va fer que la xerrada adquirís un to més dinàmic i interessant.

Sovint l’aprenentatge (acadèmic) demana molts esforços i temps, i a vegades es fa difícil poder fusionar aquests dos elements enmig de totes les activitats extraescolars (feina, esports, etc.) que solem fer. D’altra banda també pot passar que tinguem prou recursos però no sapiguem aprofitar tot el seu potencial.

L’objectiu de la xerrada es va centrar en donar-nos eines per intentar reduir el temps d’estudi i maximitzar el nostre rendiment.

Per a la gent que no va poder ser a l’exposició, (o simplement per recordar-la) els punts tractats més importants van ser els següents:

1 ● No aprendre és impossible (sempre aprenem, ja sigui de forma involuntària – més instintiu – o de manera voluntària – cultural –).

2 ● Per treure el màxim rendiment d’aquest aprenentatge obligatori o acadèmic, la clau consisteix en estudiar el mínim i aprendre el màxim, i per fer-ho és bo:

Una bona manera d’estalviar-nos temps d’estudi és fer una petita reflexió sobre el que ja sabem d’aquella matèria.

Després de cada classe dedicar uns pocs minuts a recordar el que s’ha explicat (d’aquesta manera s’augmentarà la memòria)

L’anticipació:fixar un temps determinat i planejar les activitats que es volen fer “immediatament)

Intuir possibles preguntes d’examen.

Ara bé alguns d’aquests mètodes ja els utilitzem des de fa temps per autoaprenentatge.

Així com aprendre és inevitable, penso que el progrés també és inevitable. Cadascú a la seva manera ja va desenvolupant de forma autodidacta una sèrie de recursos propis per a millorar i progressar. Amb aquesta xerrada “de retruc” o de manera més indirecte, també es pretenia fer-nos reflexionar sobre la manera com estudiem, si som pràctics o no, si som prou responsables o no, si tenim clar els objectius que volem aconseguir i fem tot el possible per aconseguir-los …

Com és obvi, cadascú té el dret i el deure de formar la seva pròpia opinió d’aquest xerrada, perquè, al capdavall tothom té la seva manera d’aprendre. Per tant hi pot haver a qui li hagi set de més utilitat i a qui menys.

Personalment penso que sempre va bé un petit col·loqui de tant en tant per sospesar la situació d’un mateix i veure en quina direcció vas.

Bé, i ja per acabar m’agradaria justificar la causa de perquè aquesta “Critica” o simplement Comentari:

Aquesta exposició tractava molts temes que engloben la filosofia: l’aprenentatge, el coneixement, la metodologia en el procediment d’aprendre…

A aquests motius hi he d’afegir una anècdota que em va cridar l’atenció: només d’encetar el seu discurs el pedagog va exposar el seu lema: <<RESPIRO ergo APRENC>> , com després ens va fer notar, aquest era un paral·lelisme amb la famosa frase de Descartes <<PENSO ergo EXISTEIXO>>.

Ara ja només em queda felicitar al pedagog que va dur a terme la “presentació inaugural del curs”, i a tots aquells que la van fer possible (mestres, alumnes, etc.).

Isaac Cos Usano 1B2

La venjança d’Electra

Electra era filla del rei de Micenes, Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra, germana d’Helena de Troia. Quan Agamèmnon marxà a Troia, Clitemnestra prengué un amant, Egist. Tots dos planejaren fer-se amb el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia hereu, el fill nadó dels reis, Orestes. Finalment, Agamèmnon tornà de Troia i fou assassinat per Egist, qui li clavà una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda. Segons algunes versions fou la mateixa Clitemnestra qui cometé el crim.

Ara la parella ja governava Micenes. Però Electra, tement que Egist matés el seu germà Orestes per evitar una futura venjança, el tregué amb ajuda de la mainadera de palau i el portà secretament a la cort del rei Estrofi, que el crià.

Allà cresqué en companyia del fill del rei, Pílades, que esdevingué el seu millor amic. Pel que fa a Electra i les seves germanes, havien de veure com un intrús ocupava el lloc del seu pare. Les germanes d’Electra finalment es conformaren amb la situació, però ella no feia més que esperar que Orestes fos gran perquè tornés i es vengés. Quan arribà el moment, Orestes tornà disfressat i fingint la seva mort i junt amb Electra planejaren entre el dos l’assassinat d’Egist i de la seva pròpia mare. Orestes encara vacilava de cometre matricidi, però consultà l’oracle de Delfos, qui li ordenà que ho fes.

Pel que fa a Electra, un cop venjada la mort del seu pare es casà amb Pílades, l’amic d’Orestes.

 PAU PUIGDEVALL COSTA – 1BC

Aquest és un blog per enviar curiositats, comentaris, preguntes, idees, que estiguin relacionades amb les classes de filosofia a batxillerat.

Tots els alumnes de primer i de segon de batxillerat hi podeu participar. Per enviar comentaris, preguntes, idees, o altres informacions d’interès per a les classes, heu de clicar on diu comentaris i escriure el vostre nom (el mail és necessari però us el podeu inventar), no cal escriure res on diu web. El comentari l’heu d’escriure en la caixa de text més gran.