http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/2008/05/13/estem-fets-per-treballar/ Blog de filosofia de primer de batxillerat Thu, 22 Oct 2009 18:03:28 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/2008/05/13/estem-fets-per-treballar/#comment-36 pau puigdevall Thu, 22 May 2008 19:25:24 +0000 http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/?p=93#comment-36 Sempre m'agrada tractar els temes filosòfics com el treball comparant-los amb el dia a dia. Tot plegat em fa pensar que si bé tan Marx com Lafargue tenen la seva part de raó, en la societat extremament capitalista del segle XXI es fa difícil d'abstendre's del treball, sobretot per les conseqüències econòmiques. O bé es té molta sort, o bé com la resta de mortals, el treball és l'element fonamental perquè qualsevol mortal aporti un sou als seus. El llibre "Bon Dia, Mandra" no deixa de ser en el fons una crida adaptada als nous temps de les tesis del francès Lagargue. Però, paradoxalment, aquest llibre tan revolucionari ha estat sotmès a un procés de treball i d'edició amb un grau més o menys costós. Això ens demostra que el mateix antitreball també neix del treball, ja que en el fons aquest és necessari per la supervivència com una tipus de condemna a tot allò que ens té lligats la mateixa vida a l'igual que la llibertat. El fet de no fer-res ja és fer alguna cosa, no? La peresa no existiria sense l'acció de treball. Tot en aquesta vida necessita el seu oposat i com la mateixa natura s'ha de saber trobar l'equilibri i la felicitat. Per tot això, estic força d'acord amb les polítiques marxistes que reflexen la necessitat de treballar amb un punt escèptic i de justícia. L'alienació del treball és un fet i una realitat impossibles de canviar. Tot el que produïm i no és nostre no ens fa sentir el mateix que el que després posseïm. Si això li afegim la monotonia, el dur esforç físic amb els seus desavantatges i sobretot la pèrdua de temps material, el treball esdevé feixuc, injust i dóna lloc a l'exaltació de la mandra i l'oci. I lògicament, com més es maltracti el treballador, més fortes seran les seves reclamaciones. Malgrat tot, com diu Lafargue, tota la nostra història i sobretot a partir de la Revolució Industrial, la societat ha esdevingut una piràmide cada cop més prominent, la base de les quals viuen immersos en la misèria, l'esclavatge i el treball forçat . No tothom pot estudiar ni menjar el que vol, ni tan sols sap que és internet. Potser sí tenen raó alguns filòsofs quan afirmen que l'única solució és retornar a un estadi de vida primitiu. Però si anem gaire més enllà, potser hauríem de renuncia a massa coses. Sempre m’agrada tractar els temes filosòfics com el treball comparant-los amb el dia a dia. Tot plegat em fa pensar que si bé tan Marx com Lafargue tenen la seva part de raó, en la societat extremament capitalista del segle XXI es fa difícil d’abstendre’s del treball, sobretot per les conseqüències econòmiques. O bé es té molta sort, o bé com la resta de mortals, el treball és l’element fonamental perquè qualsevol mortal aporti un sou als seus.
El llibre “Bon Dia, Mandra” no deixa de ser en el fons una crida adaptada als nous temps de les tesis del francès Lagargue. Però, paradoxalment, aquest llibre tan revolucionari ha estat sotmès a un procés de treball i d’edició amb un grau més o menys costós. Això ens demostra que el mateix antitreball també neix del treball, ja que en el fons aquest és necessari per la supervivència com una tipus de condemna a tot allò que ens té lligats la mateixa vida a l’igual que la llibertat. El fet de no fer-res ja és fer alguna cosa, no? La peresa no existiria sense l’acció de treball. Tot en aquesta vida necessita el seu oposat i com la mateixa natura s’ha de saber trobar l’equilibri i la felicitat.
Per tot això, estic força d’acord amb les polítiques marxistes que reflexen la necessitat de treballar amb un punt escèptic i de justícia. L’alienació del treball és un fet i una realitat impossibles de canviar. Tot el que produïm i no és nostre no ens fa sentir el mateix que el que després posseïm. Si això li afegim la monotonia, el dur esforç físic amb els seus desavantatges i sobretot la pèrdua de temps material, el treball esdevé feixuc, injust i dóna lloc a l’exaltació de la mandra i l’oci. I lògicament, com més es maltracti el treballador, més fortes seran les seves reclamaciones.
Malgrat tot, com diu Lafargue, tota la nostra història i sobretot a partir de la Revolució Industrial, la societat ha esdevingut una piràmide cada cop més prominent, la base de les quals viuen immersos en la misèria, l’esclavatge i el treball forçat . No tothom pot estudiar ni menjar el que vol, ni tan sols sap que és internet. Potser sí tenen raó alguns filòsofs quan afirmen que l’única solució és retornar a un estadi de vida primitiu. Però si anem gaire més enllà, potser hauríem de renuncia a massa coses.

]]>