<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: Estem fets per a treballar?</title>
	<atom:link href="http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/2008/05/13/estem-fets-per-treballar/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/2008/05/13/estem-fets-per-treballar/</link>
	<description>Blog de filosofia de primer de batxillerat</description>
	<lastBuildDate>Thu, 22 Oct 2009 18:03:28 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.com/</generator>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
		<item>
		<title>Per: pau puigdevall</title>
		<link>http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/2008/05/13/estem-fets-per-treballar/#comment-36</link>
		<dc:creator>pau puigdevall</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 22 May 2008 19:25:24 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://filosofiabatxillerat.wordpress.com/?p=93#comment-36</guid>
		<description>Sempre m&#039;agrada tractar els temes filosòfics com el treball comparant-los amb el dia a dia. Tot plegat em fa pensar que si bé tan Marx com Lafargue tenen la seva part de raó, en la societat extremament capitalista del segle XXI es fa difícil d&#039;abstendre&#039;s del treball, sobretot per les conseqüències econòmiques. O bé es té molta sort, o bé com la resta de mortals, el treball és l&#039;element fonamental perquè qualsevol mortal aporti un sou als seus.
El llibre &quot;Bon Dia, Mandra&quot; no deixa de ser en el fons una crida adaptada als nous temps de les tesis del francès Lagargue. Però, paradoxalment, aquest llibre tan revolucionari ha estat sotmès a un procés de treball i d&#039;edició amb un grau més o menys costós. Això ens demostra que el mateix antitreball també neix del treball, ja que en el fons aquest és necessari per la supervivència com una tipus de condemna a tot allò que ens té lligats la mateixa vida a l&#039;igual que la llibertat. El fet de no fer-res ja és fer alguna cosa, no? La peresa no existiria sense l&#039;acció de treball. Tot en aquesta vida necessita el seu oposat i com la mateixa natura s&#039;ha de saber trobar l&#039;equilibri i la felicitat.
Per tot això, estic força d&#039;acord amb les polítiques marxistes que reflexen la necessitat de treballar amb un punt escèptic i de justícia. L&#039;alienació del treball és un fet i una realitat impossibles de canviar. Tot el que produïm i no és nostre no ens fa sentir el mateix que el que després posseïm. Si això li afegim la monotonia, el dur esforç físic amb els seus desavantatges i sobretot la pèrdua de temps material, el treball esdevé feixuc, injust i dóna lloc a l&#039;exaltació de la mandra i l&#039;oci. I lògicament, com més es maltracti el treballador, més fortes seran les seves reclamaciones. 
Malgrat tot, com diu Lafargue, tota la nostra història i sobretot a partir de la Revolució Industrial, la societat ha esdevingut una piràmide cada cop més prominent, la base de les quals viuen immersos en la misèria, l&#039;esclavatge i el treball forçat . No tothom pot estudiar ni menjar el que vol, ni tan sols sap que és internet. Potser sí tenen raó alguns filòsofs quan afirmen que l&#039;única solució és retornar a un estadi de vida primitiu. Però si anem gaire més enllà, potser hauríem de renuncia a massa coses.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Sempre m&#8217;agrada tractar els temes filosòfics com el treball comparant-los amb el dia a dia. Tot plegat em fa pensar que si bé tan Marx com Lafargue tenen la seva part de raó, en la societat extremament capitalista del segle XXI es fa difícil d&#8217;abstendre&#8217;s del treball, sobretot per les conseqüències econòmiques. O bé es té molta sort, o bé com la resta de mortals, el treball és l&#8217;element fonamental perquè qualsevol mortal aporti un sou als seus.<br />
El llibre &#8220;Bon Dia, Mandra&#8221; no deixa de ser en el fons una crida adaptada als nous temps de les tesis del francès Lagargue. Però, paradoxalment, aquest llibre tan revolucionari ha estat sotmès a un procés de treball i d&#8217;edició amb un grau més o menys costós. Això ens demostra que el mateix antitreball també neix del treball, ja que en el fons aquest és necessari per la supervivència com una tipus de condemna a tot allò que ens té lligats la mateixa vida a l&#8217;igual que la llibertat. El fet de no fer-res ja és fer alguna cosa, no? La peresa no existiria sense l&#8217;acció de treball. Tot en aquesta vida necessita el seu oposat i com la mateixa natura s&#8217;ha de saber trobar l&#8217;equilibri i la felicitat.<br />
Per tot això, estic força d&#8217;acord amb les polítiques marxistes que reflexen la necessitat de treballar amb un punt escèptic i de justícia. L&#8217;alienació del treball és un fet i una realitat impossibles de canviar. Tot el que produïm i no és nostre no ens fa sentir el mateix que el que després posseïm. Si això li afegim la monotonia, el dur esforç físic amb els seus desavantatges i sobretot la pèrdua de temps material, el treball esdevé feixuc, injust i dóna lloc a l&#8217;exaltació de la mandra i l&#8217;oci. I lògicament, com més es maltracti el treballador, més fortes seran les seves reclamaciones.<br />
Malgrat tot, com diu Lafargue, tota la nostra història i sobretot a partir de la Revolució Industrial, la societat ha esdevingut una piràmide cada cop més prominent, la base de les quals viuen immersos en la misèria, l&#8217;esclavatge i el treball forçat . No tothom pot estudiar ni menjar el que vol, ni tan sols sap que és internet. Potser sí tenen raó alguns filòsofs quan afirmen que l&#8217;única solució és retornar a un estadi de vida primitiu. Però si anem gaire més enllà, potser hauríem de renuncia a massa coses.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
